FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, d'arrels tuberoses, fulles cordiformes lluents i flors d'un groc brillant, amb tres sèpals i de vuit a dotze pètals, pròpia dels boscos humits (Ranunculus ficaria). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part de la lira turca i de la lliura d'Egipte, el Líban, la República del Sudan, el Sudan del Sud i Síria. Moneda d'una piastra. Peça italiana de vuit rals d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon pinçat format per una caixa de fusta en forma de vuit, de fons pla, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha sis cordes que es polsen amb els dits de la mà. guitarra elèctrica Guitarra, generalment sense caixa de ressonància, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d'un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, la majoria de fullatge sempre verd, flors regulars, tetràmeres o pentàmeres i amb vuit o deu estams, i fruit en càpsula, força freqüents en els boscos boreals i de muntanya. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de l'esfera celeste de disset graus d'ample, vuit i mig a cada costat de l'eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràfic en forma de vuit que resulta de l'observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l'any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuit vegades cent. Un llibre de vuit-centes pàgines. El nombre vuit-cents, 800. Divideix vuit-cents per quatre. El que fa vuit-cents en una sèrie numerada. He arribat a la pàgina vuit-cents. Xifra que correspon al nombre vuit-cents. Un dècim acabat en vuit-cents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuit vegades deu, setanta-nou més un. Una vella de vuitanta anys. Nombre natural que segueix el setanta-nou, 80. Vuitanta són vuit vegades deu. El que fa vuitanta en una sèrie numerada. La pàgina 80. En farà vuitanta demà passat. Xifra que correspon al nombre [...]
